Prescriure fusta d'acàcia a l'espai públic: guia per a projectistes

Qui redacta el plec d'un parc infantil, d'una passarel·la per a vianants o de la tarima d'una plaça es troba sempre amb la mateixa disjuntiva: les fustes tropicals ofereixen durabilitat però arrosseguen dubtes ambientals i terminis de subministrament incerts, mentre que el pi tractat obliga a assumir manteniments periòdics i productes químics en espais on jugaran nens. Hi ha una tercera opció, europea i amb dècades d'ús en espai públic en països com Alemanya o Holanda: la fusta d'acàcia.

Durabilitat natural, sense tractaments químics

L'acàcia (robínia) és una de les poques fustes europees classificades amb durabilitat natural de classe 1-2 segons la norma EN 350, la mateixa categoria que moltes tropicals. A la pràctica, això vol dir que es pot instal·lar a la intempèrie, i fins i tot en contacte amb el sòl, sense autoclau ni tractaments protectors, i mantenir-se en condicions durant anys.

Per a un projectista, l'argument té dues lectures. La primera és tècnica: menys partides de manteniment a la memòria del projecte. La segona és de seguretat i salut: en un parc infantil, on els nens toquen, mosseguen i s'enfilen, prescriure una fusta que no necessita biocides simplifica justificacions i elimina riscos.

Del catàleg al projecte a mida

El mobiliari d'exterior en acàcia (bancs, taules de pícnic, jardineres, papereres, pèrgoles, tancats) resol la part més visible d'una actuació urbana. Però la majoria de projectes d'espai públic demanen alguna cosa més que catàleg: una passarel·la que salva un desnivell, una tarima que ordena una plaça, un sender elevat que travessa una vinya o un espai natural protegit.

Aquest és el terreny on treballar directament amb el fabricant marca la diferència. A Aroacacia desenvolupem solucions a mida a partir dels plànols del projecte, des de petites propietats privades fins a actuacions per a ens públics, i portem la fusta des del 1967: la tercera generació de la família Mulà treballa avui l'acàcia a la Vall d'Aro.

Un material que envelleix bé

Tota fusta exposada evoluciona. L'acàcia, si no se li aplica cap acabat, desenvolupa amb el temps una pàtina grisenca uniforme que molts arquitectes busquen expressament per la seva integració en el paisatge; qui prefereixi conservar els tons originals, entre daurats i verdosos, pot fer-ho amb un oli anual. En tots dos casos, l'estructura no queda compromesa: el canvi és estètic, no funcional.

Aquesta previsibilitat permet una cosa poc habitual en el mobiliari urbà: calcular el cicle de vida complet de la instal·lació amb dades realistes, en lloc de confiar en promeses de garantia.

La sostenibilitat com a criteri d'adjudicació

Els plecs públics incorporen criteris ambientals amb un pes creixent en la valoració. Davant d'una fusta tropical, l'acàcia ofereix un relat complet i defensable: espècie de creixement a Europa, transport curt, cap necessitat de tractament químic i una vida útil llarga que retarda la reposició. Per al redactor del projecte, és un apartat de la memòria ambiental que pràcticament s'escriu sol.

Com començar a treballar un projecte

Si estàs definint una actuació amb fusta exterior (una passarel·la, una tarima, el mobiliari d'una plaça o una àrea de jocs) podem estudiar els plànols, proposar seccions i especejaments en acàcia i fabricar a mida. També subministrem a empreses de mobiliari urbà i parcs infantils, de manera que el circuit de prescripció es pot adaptar a com treballi cada estudi. Explica'ns el teu projecte i et respondrem amb una proposta concreta.